PREGÀRIA

Saps? marxo ben lluny i de mi no en sabràs les passes,

ni tan sols l’ombra.

Tinc l’ànima captiva, segrestada per la Parca, sense llum.

Vaig allí on cau el sol per si generós, em regala un raig

tot just abans de pondre’s.

M’arribaré on acaben la terra i el món per cercar un nou inici.

Obriré el pit al vent i farem un pacte...sempre et besarà en nom meu.

Em banyaré a l’oceà i em deixaré portar per les sirenes mar endins,

car la seva dolçor m'alleugerirà del desconhort.

I així serà per sempre més, amén.

© Pablo Sueiro

Il·lustració: Incontro di Anime