miércoles, 30 de julio de 2014

PREGÀRIA


Saps? marxo ben lluny i de mi no en sabràs les passes,
ni tan sols l’ombra.

Tinc l’ànima captiva, segrestada per la Parca, sense llum.

Vaig allí on cau el sol per si generós, em regala un raig
tot just abans de pondre’s.

M’arribaré on acaben la terra i el món per cercar un nou inici.

Obriré el pit al vent i farem un pacte...sempre et besarà en nom meu.

Em banyaré a l’oceà i em deixaré portar per les sirenes mar endins,
car la seva dolçor m'alleugerirà del desconhort.

I així serà per sempre més, amén.

© Pablo Sueiro

Il·lustració: Incontro di Anime


domingo, 20 de julio de 2014

NOMÉS AIXÒ



Ara mateix si fossis al meu costat, et faria l’abraçada més dolça
que mai t’hagin fet.

Després m’ajauria al teu costat i et miraria els ulls.

Poc a poc aproparia els meus llavis als teus i et besaria amb tendresa.

Només això.

© Pablo Sueiro

Il·lustració: Incontro di Anime


domingo, 13 de julio de 2014

EL CAMÍ DELS ESTELS



Tímidament sentia com la primavera
anava avançant dintre seu.

A petites passes, sense fer soroll,
d’una manera subtil però creixent.

La impaciència no la faria córrer més.

Les ganes, l’ànsia i la necessitat no provocaven
que s’alterés el ritme natural de les coses.

No hauria de florir abans perquè ell ho desitgés
i ho necessités.

Amb tot...floriria, ho havia de fer i amb ella,
la llum i la força que havia perdut en el combat,
retornarien al seu sí i també als seus braços,
al seu interior.

Ell cercava desesperadament l’aigua i la terra,
per quan ella arribés amb la vida.

Calia morir i tornar a néixer, marxar,
Enfrontar-se a ell mateix. Aquest era el combat.

Sols hi havia un camí i ell ja l’havia triat:
El camí dels estels.

©Pablo Sueiro

Il·lustració: Roger Soria