Saps? marxo ben lluny i de mi no en sabràs
les passes,
ni tan sols l’ombra.
Tinc l’ànima captiva, segrestada per la Parca,
sense llum.
Vaig allí on cau el sol per si generós, em
regala un raig
tot
just abans de pondre’s.
M’arribaré on acaben la terra i el món per
cercar un nou inici.
Obriré el pit al vent i farem un
pacte...sempre et besarà en nom meu.
Em banyaré a l’oceà i em deixaré portar per
les sirenes mar endins,
car la seva dolçor m'alleugerirà del
desconhort.
I així serà per sempre més, amén.
© Pablo Sueiro
Il·lustració: Incontro di Anime