EN OCASIONS...

EN OCASIONS...

En ocasions, la primavera 
es mostra com vergonyosa, s’amaga.
En ocasions la primavera
es mostra tímida, discreta.
Son les llàgrimes del desamor
que l’amaguen.

Amb tot la primavera persisteix.

Voldria que tingués mans,
mans d’aquelles expertes i acaronadores, 
d’aquelles que et treuen la roba
una peça darrere l’altre, sense pressa. 
Que tingués llengua, una llengua experta,
caçadora de racons. 

Voldria que tingués cames,
unes cames llargues i encercladores.
que tingué alè, un alè càlid,
d’aquells que es perceben a cada gemec. 

Si tingués pell, no deixaria cap racó sense explorar.
Voldria que fos la meva amant,

amant de cafès i cerveses a bars impossibles,
de llits amples, de banyeres, de mar,
de paraules inexistents, de moments desconeguts.

©Pablo Sueiro