ADEU HELENA

Tu ets del país de la pluja, dels mil verds i dels mil ocres, del nord,
jo del país del sol, dels blaus i dels blancs.
Tu romandràs ara eternament al teu país i jo hauré de tornar a l’est.
No em semblarà tan brillant el sol, ni tan blau el blau, ni tan blanc el blanc.
M’ hauré d’acostumar a la teva absència, al teu silenci, a no trucar-te, a no veure’t.
Caldrà acostumar-se a anyorar l’escalfor del teu cos, la dolçor de les teves paraules, la saviesa dels teus consells.
Marxes massa d’hora, massa jove, massa estimada si és que es pot estimar massa.
T’estimo. Roger. (Pablo Sueiro)