Mai no t’havia escrit
res, de fet mai no he sabut ni per on començar.
Pot ser no vaig saber
tractar-te millor de com ho vaig fer...
no en sabia i ara que
ja no hi ets, penso que amb els
anys he après a
fer-ho.
Si fossis amb mi, et
regalaria flors molt més sovint del que ho vaig fer,
aniríem al teatre que
tan t’agradava i al cinema més vegades.
He conegut un altre
cop el riure, el plor, l’amor, l’esperança.
Tal com ens vàrem
prometre, he intentat refer la meva vida...
no he pogut de
moment.
Sembla que no sóc
gens fàcil.
Ha estat difícil però
ho estic aconseguint, viure amb la recança
del que hauria
d’haver fet millor i no vaig fer.
Perdona’m, no en
sabia.
Però jo sé on ets, al
teu lloc, al cel, amb els àngels.
Amb tot et sento
sempre molt a prop meu per mitjà de la llavor
que tan generosament
em vas donar, serà per això que he
suportat la teva
absència i la teva llunyania se’m fa tan propera.
Sé que no tornaràs i
ho sé perquè allà on ets, mai ningú no torna,
amb tot...no ets tan
lluny.
© Pablo Sueiro
Il·lustració: Roger
Sòria i Bascompte 
